Festes i tradicions

ELS GEGANTS DEL PALAU D'ANGLESOLA

Qui són?
Els gegants del Palau d'Anglesola són en Bernat i l'.Elisenda

Ell mesura 2,76 i ella 2,75 m

Creació
Es van crear l'any 1983. Les artesanes foren les membres de Treballs Manuals de l'Associació de Dones, sota el guiatge de les germanes Irene i Rosa M. Solsona Fages (alumnes de l'Escola Massana de Barcelona) i de Pepito Isanda de Mollerussa (avui dia convertit precisament en gegant de Mollerussa juntament amb la seva esposa).

D'on venen?
Mil anys enrere, les terres de Ponent eren domini sarraí i el comte de Barcelona, Ramon Berenguer II, va anar conquerint a poc a poc el territori de la Catalunya Nova. Diversos nobles ajudaven el comte a la tasca de reconquesta i, quan s'aconseguien les possessions, es repartien les terres. Fou així com el comte Ramon Berenguer II afavorí Berenguer Gombau i la seva muller, Sança, iniciant la nissaga dels Anglesola.

La baronia d'Anglesola creada el 1079, per Berenguer Gombau i Sança, segueix amb el seu fill Arnau Berenguer. Arnau té diferents fills que dibuixen diferents línies successòries. Bernat, el nostre gegant, és nét d'Arnau Berenguer. Es va casar amb Elisenda, la nostra geganta, i tingueren sis fills, un dels quals, que també es diu Bernat com el seu pare, serà el primer Senyor del Palau d'Anglesola. Per tant, podríem dir que els nostres gegants són els pares de la nostra vila.

Informació publicada sobre els gegants del Palau:

De l'Avenç. Butlletí informatiu del Palau d’Anglesola, núm. 34. Octubre 1983
A recer dels Anglesola.... per Francesc Balcells i Llobera

Bernat i Elisenda, Honorables senyors:
El Palau festejà el feliç retorn dels vostres cossos en forma de gegants.

És el millor dels homenatges que us podíem retre, com a capdavanters que sou de la gent que habita per aquests verals.

Partíreu fa molts segles, no sé pas si en recordareu gran cosa. Aquelles terres ermes i assedegades han esdevingut un paradís d’esplendorosa verdor, gràcies a la conducció canalitzada de l’aigua.

Del vostre palau o castell només en conservem els noms i gràcies. L’un dona nom al poble – per cert, un dels més bonics que s’hagin pogut donar – i l’altre a un carrer, al mateix carrer que us duria a la vostra fortalesa ponentina.
Per no fer-vos sobtada la tornada, us vàrem passejar per aquell traçat de vila antic, que encara conserva. Tot i fer un gran esforç amb prou feines coneixeríeu res.
La vila, d’aleshores ençà, ha crescut moltíssim, prou que us n’adonaríeu durant la segona passejada, i això que no la recorreguéreu de fit a fit.
Sí, som més gent, encara que no tanta com us pogués semblar al primer cop d’ull. I és que arribàreu en plena temporada turística. Això del turisme, és clar, en el vostre temps no es portava, almenys de la manera com l’entenem avui.
El nostre, però, és un “turisme” més aviat original. Ja feia uns quants anys que ens arribava, però l’any passat ens varen engegar una campanya publicitària. Ai, això de la publicitat, tampoc sabeu de què va, oi? Doncs, és com si diguéssim allò que feien els pregoners de les vostres gestes, però intensificada al màxim, car avui disposem d’un reguitzell de mitjans, que feina rai com ens donen per poder empassar-nos-ho tot.
Doncs, a través d’aquests mitjans ( no de tots, sortosament) s’anuncià arreu que ací, al Palau, fèiem amb els gitanos (i ja haureu endevinat que són aquests els nostres hostes de pas) gairebé el mateix que vosaltres fèieu amb els moros. Ah, fillets de Déu, el batibull que es va armar i la “fama” que ens va donar. Tanta, que enguany per poc no superem el rècord.
Haureu pogut comprovar que la nostra actitud és ben lluny de l’estossinada a dojo. Déu ens en guardi! Ara ja no s’estila, almenys entre gent civilitzada com diuen que som.
És un dels preus que, ací hem de pagar al “progrés”. L’arribada massiva d’unes persones que tenen la seva pròpia cultura i llur peculiar forma de vida, que és, en bona part, radicalment oposada a la nostra. I es fa difícil la convivència, oi més donada la quantitat que ens envaeix... ben mirat, potser els anys no han canviat tant com ens pensem.
Al que anàvem: el vostre cos de cartró-fusta és portador de l’ànima festiva que necessiten els nostres esperits.

_________________

De Coses de casa nostra... per Sebastià Garralón Viles
Festa major d’estiu

Un dels al·licients principals de la passada festa major, fou l’estrena dels gegants i cap-grossos, que per primera vegada feien acte de presència a les nostres festes. Durant les cercaviles, varen recórrer bona part dels carrers i places del poble, acompanyats el primer dia pels Bastoners de Montblanc i el segon, pels Grallers de Cervera.
El Pregó va anar a càrrec del prestigiós escultor, Sr. Joan Robles, que, com a bon artista, va saber ressaltar les virtuts palauanglesolines d’una manera poètica, virtuts que, com digué, en aquell moment quedaven reflectides en els gegants i els nans, que ens disposàvem a estrenar i que havien estat realitzats, en gran part, per gent del poble.

PINZELLADES DE CADA FESTA

Cavalcada dels Reis d’Orient i la Sança (nit del 5 de gener)

Sança, esposa d’un dels primers senyors d’Anglesola que van repoblar el Palau d’Anglesola, acompanya ses Majestats. Melcior, Gaspar i Baltasar, amb el grup dels patges que coneixen bé la vila i reparteixen regals casa per casa.

Amb vosaltres, el Palau d’Anglesola es fa gran (gener)

Trobada de tots els nadons que han nascut l’any anterior amb les seves famílies. Un moment per felicitar-nos perquè les nenes i els nens que han nascut al Palau d’Anglesola fan la vila més rica i projecten un bon futur.

Cursa de Sant Blai (finals de gener)

El 2022 arribem a la 6a edició. Una cita atlètica que aplega molts esportistes amb el reclam “la cursa de sant Blai, la més plana que has fet mai”.  Hi ha dues categories: 5 km i 10 km. https://www.cursadesantblai.cat/ 

Festa Major d'hivern: 3 de febrer, en honor de Sant Blai.

És tradició menjar orelletes. Un dolç típic de la festa que temps enrere s’elaborava a cada casa. Avui, sembla que aquesta tradició torna a recuperar-se.

Des de fa uns anys, també és tradició compartir un sopar col·lectiu amb un entrepà de llonganissa i botifarra a l’hora del ball.

En acabar la missa en honor al patró de la vila es canten els seus goigs.

Carnestoltes (dissabte anterior al Dimecres de Cendra)

Aquesta festa de disbauxa i color, se celebra amb una rua pels carrers de la vila, que presideix la Reina Carnestoltes. La rua enllaça amb un berenar al pavelló i després un animat ball de disfresses. Des de fa uns anys es fa un concurs de disfresses que premia les comparses més originals, divertides i animades.

Festa de les cassoles (mes de març)

La cassola de tros és un dels plats més nostres. A base de tot el que hi ha a prop de casa (espinacs, porc, caragols, patates…). La gràcia  és cuinar la cassola en colla, a l’aire lliure, i mentre la cassola fa xup-xup compartir un matí distès. 

Diada de Sant Jordi (23 d'abril)

Els llibres i les roses omplen de color la plaça de la Generalitat. L’Agrupament Escolta i Guia Lo Merlet s’encarrega de fer parada.

Diada de la Mare de Déu de Montserrat (27 d'abril)

Fins fa pocs anys coincidia amb  la cloenda del curs de catequesi de la parròquia. Se celebra amb una eucaristia on  es canta  el Virolai i es venera la Moreneta.  En sortir, es ballen sardanes i es mengen galetes acompanyades de mistela. 

Homenatge a la gent gran (1 de maig)

Festa biennal que convoca les persones més grans del municipi. Missa, dinar de germanor, sobretaula musical i homenatge a les persones que celebren 85 anys. L’organitzen la Llar de Jubilats i l’Ajuntament.

Sant Joan, Diada dels Països Catalans (24 de juny)

La nit de sant Joan, 23 de juny, s’acull la flama encesa al cim del Canigó, que enllaça tots els pobles de parla catalana, i es passeja tot corrent pels carrers i places de la vila. S’encén una gran foguera col·lectiva i els hereus i pubilles llegeixen el Manifest de la Flama del Canigó. Sopar i revetlla popular, amb el so dels petards. I durant la nit més curta de l’any es du a terme la votació per escollir els  nous hereus i pubilles del Palau d’Anglesola.

Sant Roc (16 d'agost)

Eucaristia a l’ermita de sant Roc i, després del cant dels goigs, acte festiu compartint ganyips al parc que duu el mateix nom de l’ermita.

Festa Major d'estiu: 29 d'agost, en honor de Sant Joan Baptista.

Activitats pròpies de la nostra festa gran: pregó de festes, sardanes, ball, nit del jovent, correbars, correfocs, inflables a les piscines, castell de focs i la Matinal Cicloturista, que ja porta 40 edicions pedalant pels camins de la comarca.

Playmopalau, la Fira dels clicks del Pla d'Urgell (mitjan setembre)

Durant el cap de setmana dos mil persones passen pel pavelló poliesportiu per gaudir dels diorames exposats amb els clicks com a protagonistes. N’hi ha de grans dimensions i també els petits diorames. Activitats paral·leles: buscaclics, concurs a les xarxes...

Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre)

Els hereus i pubilles del Palau d’Anglesola llegeixen el manifest oficial de la Diada en l’acte institucional que acaba amb el cant dels Segadors.

Castanyada (31 d’octubre)

Festa tradicional dels Països Catalans. Al Palau d’Anglesola cal passar per la plaça Muriel Casals on els escoltes encenen foc i couen castanyes perquè les puguem gaudir calentes a casa amb la millor companyia.