Espais turístics

Què podem visitar al Palau d'Anglesola

Espais turístics

Espais turístics a visitar

CURIOSITATS DEL POBLE


Església Sant Joan Baptista, estil neoclàssic. 1802.

Edifici construït per Francesc Albareda, mestre d’Os de Balaguer, entre 1798 i 1807, en substitució d'una església anterior, probablement del segle XIII, tot i que la parròquia està documentada des de l'any 1118. La portada barroca com el temple, està flanquejada per dues dobles columnes amb capitells corintis que fan de suport a un entaulament trencat, enmig del qual hi ha una fornícula, ara buida, sota un guardapols de mig punt. Al flanc dret de la façana s'alça el campanar, vuitavat, de tres cossos. A l'interior de l'església es conserva una pica baptismal renaixentista. L’estiu del 2019 va esfondrar-se una volta. Després de mesos de restauració, l’església es reobre el febrer del 2022 i ara és ben recomanable visitar-la per valorar-ne tota la seva esplendor.


Visita virtual a l'Esglèsia Sant Joan Baptista



Castell-palau, Cal Massot

Casa senyorial del s. XVI, situada al nucli antic. Només en resta la façana, que és una de les més destacades del poble. Tota ella està feta amb carreus de pedra. Són de gran interès la finestra i el portal del balcó, amb motlluratge esculpit i capitells amb bustos humans i animals fantàstics. Damunt la cornisa, es veuen encara les finestres de les golfes, de llinda recta amb trau conopial. Cal destacar també el forjat de la barana del balcó, amb una epigrafia (Massot/1761?) al centre que no correspon, però, a la data de construcció. Com que és de les cases més antigues, els veïns del poble hi hem situat el castell dels Anglesola, que dona nom al poble.


Visita virtual al Castell- palau de Cal Massot




Cooperativa del camp Sant Roc

Part de l’edifici de l’actual cooperativa del camp el va aixecar l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, deixeble d’Antoni Gaudí, ara fa cent anys. Té, doncs, trets modernistes. Cèsar Martinell va construir també els millors cellers cooperatius de la Terra Alta, anomenats “catedrals del vi”. Ens hem d’imaginar que fa només un segle el terme municipal del Palau d’Anglesola era ple de vinyes. Amb la construcció del Carrilet de Mollerussa a Balaguer, les vinyes s’anaren substituint pel conreu de la remolatxa sucrera, un producte que es traslladava en aquest tren fins a la Sucrera de Menàrguens.


Visita virtual a la Cooperativa del camp Sant Roc



Ermita de Sant Roc

Edifici de nova construcció que ens recorda, però, una vella devoció al sant. De fet, ben a prop de l’actual hi havia una antiga ermita de Sant Roc que els més grans del poble encara recorden plena de vida. En els temps que corren val la pena recordar que Sant Roc, nascut a Montpeller al s. XIII, és protector de pestes i pandèmies.


Visita virtual a l'Ermita de Sant Roc



Ermita de Santa Llúcia

Ermita del s. XVI adossada a la tanca del cementiri,de planta quadrada, teulada a dues aigües i façana de pedra. S'obre amb un gran portal de mig punt, adovellat i un petit ull de bou. Corona la façana un campanar d'espadanya en forma de garita. A l'interior hi ha el sepulcre d'Ignasi Carbó Florensa (1810-1852), que va col·laborar amb Antoni M. Claret en la fundació de l'orde dels claretians.


Visita virtual a l'Ermita de Santa Llúcia



Del Clot del Dimoni al canal d’Urgell.

Estem en una terra seca, el Clot del Dimoni li deien abans. Els àrabs són els primers a construir séquies als nostres rius per aprofitar l’aigua. Qui sap si els que habitaven originalment la nostra vila aprofitaven l’aigua del riu Corb o de la riera del Serradal... El cas és que el paisatge que veiem avui no es comença a dibuixar fins el 1861, quan el canal d’Urgell comença a regar aquestes terres. L’aigua del Canal ve del Segre i els cabals són regulats per l’embassament d’Oliana. Compta amb dos canals grans (Principal i Auxiliar) i quatre sèquies principals. Del Principal neixen quatre séquies grans, la 3a de la qual passa a tocar del nucli urbà del Palau d’Anglesola. El canal Auxiliar -aquí en diem “subcanal”- neix al pantà de Sant Llorenç de Montgai i també travessa el nostre terme. Al punt on es creuen el subcanal i la 3a séquia principal, hi trobem una “Casilla”. Allí hi vivia el casiller i la seva família. Què feia el casiller? Vigilava les aigües del canal, pujava i baixava comportes per regular el cabal i mantenia l’equipament en bon estat.


Aproximació a la Casilla -Antic Clot del Dimoni-



Estació del carrilet

El 1.899 es va començar a construir un carrilet que anava de Mollerussa a Balaguer, amb un ramal fins Menàrguens. S’hi transportava remolatxa perquè a Menàrguens hi havia una fabrica sucrera. La línia fou inaugurada el 1905 i va estar en servei fins el 1951.


Visita virtual a l'estació del carrilet



Vila florida: un tomb per places i jardins

Som la primera vila florida del Pla d’Urgell. Des de fa anys es té cura del paisatge i per això us recomanem un passeig i descans per les zones verdes i enjardinades del poble, especialment la Plaça Generalitat, la Plaça Catalunya, el Parc de Sant Roc i el Parc dels Drets de la Infància i Adolescència. A la Plaça de la Generalitat hi podeu trobar el monument a la Passió, una obra teatral que s’escenificà al poble durant molts anys i va marcar significativament l’agenda de molts palauanglesolins. De fet la vila es coneixia com “el poble de la Passió”. A la Plaça Catalunya hi trobareu un petit estany amb ànecs i una pintada al·legòrica a la pèrdua de les llibertats nacionals d’aquest país. Al Parc de Sant Roc hi ha una bona zona de picnic. I al Parc dels Drets de la Infància i Adolescència un circuit per caminar, un skate i una tirolina.


Visita virtual a la Plaça de la Generalitat

Visita virtual a la Plaça Catalunya

Visita virtual al Parc de Sant Roc

Parc dels Drets de la Infància i Adolescència - No actualitzat a Google Maps


Creu de terme, cruïlla de camins

Quatre camins ben llargs travessen pel mig del poble. El més llarg, antic i conegut és el Camí de Sant Jaume, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco El tram català neix al cap de Creus, tot i que la majoria d'aventurers inicien el pelegrinatge al monestir de Montserrat. Passa pel Palau d’Anglesola, segueix cap a Lleida i molts km després arriba a Santiago de Compostel·la. Caminant en direcció llevant, hi ha el camí Ignasià, que va recòrrer fa 500 anys sant Ignasi de Loiola. Neix a Loiola, Euskal Herria, i acaba a la cova de Manresa, passant per Verdú i Montserrat. Un tercer camí és el camí.cat, una ruta de senderisme cultural que al llarg dels seus 4700 km recorre totes les comarques de parla catalana, per això el trobem també a ses illes i al País Valencià. Finalment, la interCatalunya és una ruta de BTT, que va des Lleida fins a Girona.


Visita virtual a la Creu del Terme