Arrels al segle XI
Els orígens del nom de la vila palauanglesolina arrencarien d’un palau NO àrab, ocupat el s. XI pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I en una primera avançada dels seus exèrcits cap al territori ponentí. Aquesta incursió després la consolidarien els seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, amb l’ajut de Berenguer Gombau d’Anglesola, noble amb qui s’inicia una extensa nissaga, els dominis o possessions de la qual arribarien fins al Palau d’Anglesola i Sidamon. D’ací que alguns historiadors interpretin el nom de “palau” com zona de marca o límit d’aquests territoris. Un segle més tard, un dels terratinents del Palau, Ramon Barrufell, serà nomenat primer comanador de la comanda templera de Barbens.
Al darrer terç del segle XIV i per poc temps, el Palau d’Anglesola i Sidamon esdevindran possessions d’Enric de Trastàmara, futur rei Enric II de Lleó i Castella. Aquest els traspassarà al comte Joan I d’Empúries, que en data 11 de desembre de 1380 acabarà venent-los al ciutadà barceloní Pere Sacalm per 13.000 florins d’or d’Aragó.
El Palau d’Anglesola a l’orde de l’Hospital
Finalment, serà la milícia hospitalera coneguda amb el nom de Sant Joan de Jerusalem la que es farà seus la vila del Palau d’Anglesola i també el lloc de Sidamon. L’any 1405, el papa d’Avinyó Benet XIII crea la comanda hospitalera de l’Espluga Calba, composta per les poblacions de l’Espluga, Sidamon i el Palau d’Anglesola.
Després de tot aquell batibull de permutes i vendes, la vila del Palau d’Anglesola trobarà en els hospitalers una època d’estabilitat.
Dels diversos comanadors que la regiren, hom té notícia dels següents: fra Joan de Sagarrigues (1413), fra Lluís de Mur (1434), fra Guillem de Sant Celoni (1485), fra Onofre de Montsuar (1543), fra Gaspar Ferrer (1548), fra Nicolau de Montsuar (1568), Rnd. Francesc de Bargués -o Burgués- (1571), fra Joan de Torrelles (1595), fra Onofre Despital (1618) i fra Miquel Fuster (1624).
En l’aspecte religiós, el Palau d’Anglesola pertanyé des dels seus inicis i fins a finals del s. XVI a la diòcesi de Vic. L’any 1593, davant el perill de l’entrada dels hugonots o calvinistes pel cantó dels Pirineus, el papa Climent VIII creava el bisbat de Solsona, del qual la parròquia del Palau ha format part des d’aleshores.
La Guerra de Successió
Arribats a l’època de la Guerra de Successió espanyola (1701-1715), la vila del Palau d’Anglesola trobarà en un dels seus veïns, Aleix Ribalta, pagès segons pròpia confessió, un narrador d’excepció de les vicissituds i les moltes penúries patides pels veïns durant la llarga contesa. Ribalta deixarà un manuscrit adreçat al seu fill explicant el pas per la contrada de les tropes d’un bàndol i altre, que provocaren l’exili de bona part veïnat, el qual, quan va poder retornar, es trobà la població completament devastada.
Amb l’arribada dels Borbons i el seu Decret de Nova Planta, el Palau d’Anglesola, que havia format part de la vegueria de Tàrrega, passarà a pertànyer al nou Corregiment de Lleida.
Segles XVIII i XIX
A cavall entre els segles XVIII i XIX es bastirà el temple parroquial, un edifici d’amples proporcions per la demografia de l’època -la vila tenia uns 300 habitants- i d’un estil que ve a remarcar el pas del barroc al neoclàssic, amb característiques pròpies d’ambdues expressions artístiques. El seu constructor, Francesc Albareda, serà també l’autor de les esglésies de Maldà i d’Os de Balaguer, la seva vila nadiua.
A mitjan s. XIX s’inicia la construcció del canal d’Urgell, un projecte enyorat de segles. La tercera sèquia principal passa a tocar la vila palauanglesolina. A part de canviar la fesomia del paratge, aquesta infraestructura -completada anys després amb el canal Auxiliar- incentivarà el creixement de la població, que a les acaballes del XIX veurà ja triplicat el nombre d’habitants.
Del segle passat a l’actualitat
El segle XX s’inicia amb la construcció del Carrilet, el ferrocarril de via estreta de Mollerussa a Balaguer, amb estació al Palau d’Anglesola. Tot i transportar passatgers, val a dir que el motiu principal del projecte fou el transport de la remolatxa, conreada amb profusió a la comarca, fins a la planta sucrera de Menàrguens. El Carrilet va funcionar fins a l’any 1951. L’estació palauanglesolina, però, sortosament roman encara en peu.
L’any 1920 comencen les obres del Celler Cooperatiu, projectat pel deixeble de Gaudí Cèsar Martinell, una magna obra que, malgrat haver perdut alguns dels seus elements singulars, conserva encara avui el segell inigualable del seu autor. El mateix any inicia l’activitat el club de futbol del Palau d’Anglesola, equip que, cent anys després, jugarà en la meritòria segona divisió catalana.
La terrible Guerra Civil (1936-39) vindria a sembrar el sofriment i el dolor també al Palau d’Anglesola i, sobretot, en aquelles famílies que patiren la mort o desaparició d’un ésser estimat. Tanmateix, la presència de mossèn Josep, un carismàtic vicari que salvà la vida gràcies a l’aixopluc d’uns vilatans, esdevindria providencial els primers anys de postguerra. Instat pel règim feixista a resar i adreçar-se en castellà a la feligresia, els respongué que, si al carrer s’havia adreçat sempre als seus veïns amb la llengua del poble, així ho continuaria fent dins l’església. Mossèn Josep Pont i Gol, més tard nomenat arquebisbe de Tarragona, és fill adoptiu del Palau d’Anglesola.Durant la seva estada al poble desenvolupà una activa tasca cultural, musical i teatral. Hi té un carrer dedicat i també duu el seu nom la Biblioteca Pública Municipal.
La Quaresma del 1953 s’inicien les representacions de la Passió que fins l’any 1971 atrauran un nombrós públic al Teatre Victòria del Palau d’Anglesola. L’obra es reprèn als anys 80 i es deixa de representar definitivament el 1992. L’any 1959, en plena dictadura, s’inauguren les escoles de la plaça Generalitat i més endavant, el 1970, amb la nova llei educativa, les de l’avinguda Sant Roc.
El 1976 neix la revista Avenç del Palau d’Anglesola, butlletí que recull les notícies locals. Amb l’arribada de la democràcia, en les successives crides a les urnes, el veïnat del Palau d’Anglesola es decantaria majoritàriament per aquelles opcions catalanistes conservadores. Aquestes opcions, amb el Procés independentista, han vingut a reafirmar els sentiments nacionalistes de la seva gent. Dels 1260 vots emesos en el Referèndum de l’1 d’octubre del 2017, 1.177 es decantaren pel SÍ i 51 pel NO, 15 foren nuls i 17 en blanc.
Actualment, la vila té 2.200 habitants. El traçat de l’autovia (A-2), inaugurada el 1992, la creació d’un polígon industrial en expansió i la seva situació privilegiada en el centre geogràfic de la vasta Plana d’Urgell i el dinamisme de les vint-i-tres entitats actives fa que, malgrat les incerteses del moment, el Palau d’Anglesola pugui encarar el seu futur amb esperança.
Una menció especial mereix el veí Ramon Espinet, bomber de professió mort en acte de servei en el tràgic incendi d’Horta de Sant Joan l’estiu de l’any 2009. Persona altruista, aquells dies, que gaudia de vacances, va voler col·laborar amb els seus companys per salvar de les flames una part d’un territori que estimava amb devoció. I hi trobà la mort. L’agost del 2019, la vila li va dedicar una avinguda per perpetuar-ne el record. .